La Ciutat de les Llengües

ARTÍCULO DE RICART GARCÍA MOYA QUE AQUÍ REPRODUZCO:

La Ciutat del Petorro y de les Llengües

Ricart García Moya

El partit del Gürtel y de Benvestit Camps ya te atra idea pera cremar 200 millons d’euros de mosatros, (digam 400, per lo que’s pot asvarar per el caminás, bolchacons d’uns y atres, festes en sinyoretes andadiegues y atres actes culturals de filántrops com el ‘Bigot’). Els alabansiosos del PP (no els honrats, que n’hia algú), inútils pera tot lo que no siga enganyar, catalanisar y ferse milllonaris, han trobat la clau pera aumplir més la caixa catalanera: La Ciutat de les Llengües, ahon el catalá (que diuen valenciá pera engatusar panolis) donara quemenjar a 500 o 1000 colaboracionistes filólecs, comisaris llingüistics, sanguangos convidats y pardalots de fer bulto. L’invent tindrá el perabé dels mijos de comunicació del sopa caume en boca; y dels intelectuals que, aguardant a la choca, voldrán ampomar lo que siga; o enchufar al chiquet o nebot filólec ¡Anirán com moscardes a una mona!.

Aulorant caragols (dinés), els manyofles pepers diuen d’esta iniciativa que: “Castellón quiere gritar que está abierta al mundo”. ¡Hala, hala, sinyora, tot a un euro! En corruixes y redolant, a espentes y tombollons, desde la Universitat de Kalahari a la d’Ochotsk, tots volen víndrer a depéndrer catalá del PP en la Ciutat de les Llengües de...¿cóm li diríem? Si Catalunya te la Univ. Pompeu Fabra, en Castelló tenim atre intelectual dels negocis en el mateix apellit, l’honest Carlos Fabra, famós en tota Espanya per sa honradea; pero, com a lo millor vol tráurermos la sanc per cedir el seu nom, sería més apropiat “La Ciutat del Petorro”, per motius que ara vorem.

Per lo vist, al caréixer de cuallats arquitectes entre’ls salvaches indígenes del incult Reyne de Valencia, no han tingut més remey que triar al catalá Carles Ferrater i Lambarri que, desde l’estudi barceloní OAB (Office of Architecture in Barcelona) normalisará l’encárrec. Els trampantungues del PP, sempre gabulers, diuen que’l pla d’estudis heu farán en comandeta y conjuminats en l’Institut Cervantes pera oferir material d’ensenyansa y els títuls que s’obtindrán en “La Ciutat de les Llengües del Petorro” ¡Qué malicsia tenen! Ells saben que’l Institut Cervantes asoles reconeix y promociona l’espanyol y catalá, may al valenciá, oferint dasta un servici de traducció anunciat per la Univ. Pompeu Fabra: “L'Institut Cervantes ofereix servei de traducció automàtica gratuïta que permet traduir de l’espanyol al català i a l’inrevés”. Al remat acabarán fent lo mateix que la Univ. d’Alacant: donar fals “valencià” en artículs del diari catalá “Avui”.

Abanda de catalanisar un poc més als castellonencs, baix la corfa de l’albudeca millonaria “Ciutat del Petorro” ix atre ensómit: durse el turisme de borrachera que, per eixemple, en Salou fa que apleguen uns 10.000 estudiants pera fer de tot, menos agarrar un llibre. Com es sabut, la publicitat del “Saloufest” diu que’ls estudiants poden “practicar deporte, correr desnudos por el hotel, beber en las calles hasta caerse, practicar sexo en el balcón o ascensor...”.

El proyecte de Castelló pera atráurer, supostament, turisme idiomátic tindrá “zonas de ocio, y restauración”; o, més clar, será un “Saloufest” jagantesc de barra lliure pera agarrarse un petorro raere d’atre y, els més bufarres, ballar sevillanes en el napicol al vent y acompanyats del palmejar de clóchines. Atre pepero en més perill que aserp en bidet, el sinyor Gerardo Camps, diu que’l proyecte “convertirá a Castellón en el centro del castellano en la península ibérica”. ¡Che, Gerardet, si mosatros tenim l’idioma valenciá!, ¿per qué no deixes que’l castella heu difundixquen en Avila o Burgos y, el catalá, en Barcelona o Lleida? De totes formes, ¡qué agoníes donen estos carrancos!. Fan fachenda d’espanyolistes; pero, enganyant com sempre als bonanits, diuen “castellano” pera no dir “español”; y, clucant l’ull als caníbals d’extrema dreta catalanera, parlen de “península ibérica”, reculant de pronunciar “España”. Nacionanistes de cartó y pegunta, critiquen al nacionalisme vasc y catalá, mentres de gaidó e impúdicament s’oferixen de rebaixes a CIU o a cuansevol atre partit merdós que’ls permitixca viurer a carcaselles.

En Castelló, Burriana o Benicarló no tenen que invertir 200 millons, sinos 1000; pero en proyectes en trellat, que no siga la tocateta de sempre: catalanisar als sanc d’horchata y, ademés, en cárregues pera amaitinar dinés del contribuyent. Per cert, el catalá ‘contribuent’ may ha segut valenciá; en el dicc. d’Escrig (a.1887), asoles s’arreplega “contribuyent”, com díen mons yayos. Els mardanots que mos claven catalanaes com “contribuent”, invent modern de la fansella de Pompeu Fabra, s’encarregarán de dirigir “La Ciutat del Petorro” de Castelló. Acabe en unes rahonamentes d’un periódic de Vilarreal en l’any 1883:

“la cansó eterna es la que canten uns cuans (sic) borinots que están sempre revolotechant per prop de la casola del presupost, pera vore quí es el primer que tira sarpá a les tallaes; y lo bonico es que sempre son els mateixos; y com ya es coneixen, solen ferse costaet pera anar tots mullant y repartinse els trosos que’ls benditos els anem escudellant... tots son llops d’una mateixa camá” (El Canari, Volá 1ª, Vilarreal, any 1883, p.2)

Hui, en els periódics de Vilarreal, Benicarló o Castelló no podríem escriurer es eixa llibertat parlant de “La Ciutat del Petorro”; ademés, asoles es pot fer en espanyol y catalá del IEC y sa pudenta mascota AVLL; no en idioma valenciá. Per cert ¿a que’s bonico el valenciá castellonenc de 1883?: sarpá, cat. ‘arpada’; camá, cat. ‘ventrada’; pera vore, cat. ‘per a veure’; repartinse, cat. ‘repartint-se’; y lo bonico, cat. ‘i el bonic’, etc. ¡Llástima que’ls polítics del Gürtel y “La Ciutat del Petorro” s’enrosinen en el catalá!.